El sueño del oasis II

El meu somni te’l diré al final. Estàvem els dos a Marrakech, la ciutat vermella. Aquella magnífica ciutat a peus de l’Atles tot nevat. Passejàvem per quasi cadascuna dels estrets i angostos carrerons que conduïen a la plaça principal de Djema-el-Fna. De sobte, vaig sentir aquella calor corporal que puja al veure’t. Per sort, arribàvem als banys àrabs i cadascun per la seva banda ens varem prendre el Hammam. La sala estava plena de vapor d’aigua i les gotetes corrien pel cos tal com les de les copes de cava al treure-les del refrigerador. No es veia a dures penes exceptuant les siluetes d’algunes persones relaxades. De tant en tant en un cub anaven caient gotes d’aigua, i jo no deixava de pensar en tu que estaves a l’altre costat; tan a prop i tant lluny. Al sortir no ens vam agafar de la mà. Seguirem fins a l’espai on tenyeixen de color les teles. Homes sense sabates mullen les teles seques que canvien de color a la poca estona. Jo hem sentia seca com aquelles teles perquè la meva aigua de colors estava a prop però no la podia aconseguir. Un gatet es creuà en el nostre recorregut. Era pelut, espavilat i ens indicà el camí del nostre proper destí: el basar dels aliments. En arribar l’olor era característic, s’entrelligaven espècies, perfums, cafè, productes exòtics... Els botiguers cridaven les meravelles dels seus productes i preus. No hem miraves directament als ulls. Tenies la mirada distant de mi i freda. Varem comprar dàtils i olives. Una combinació de dolç i salat com la sensació que estava tenint aquella tarda. De sobte, quan pensava que tot estava perdut digueres: -Vull regalar-te unes babutxes- Al principi jo no les volia per a res, però després vaig acceptar-les amb respecte cap a tu. Se’ns va fer tard...així que vam agafar un taxi. En arribar a la nostra destinació i pujar les escales de l’edifici me’n vaig adonar...-les babutxes!- Me les havia oblidat dins del taxi. Vas dir-me que no hem preocupés, que tot té solució. Estant a la llar hem vas mirar profunda i penetrantmen. Els teus llavis s’aproparen als meus i vàrem segellar el nostre amor amb un petó mentre es feia fosc. Al tornar al matí següent a la meva llar a Catalunya no podia deixar de pensar en nosaltres. Quina va ser la meva sorpresa quan després d’uns dies vaig rebre un paquet teu amb unes babutxes i uns cd’s de música. El meu somni es viure un amor lliure de prejudicis culturals. Que els amants puguin abraçar-se, acariciar-se i/o fer-se petons lliurament com lliures són les babutxes d’anar-se’n als peus de qui escullin.