dilluns, 22 de juliol del 2013

Càpsula: com planificar la compra i venda de publicitat a Internet.

El passat dia 10 de Juliol vam realitzar al Media Tic aquesta càpsula tant interessant com desconeguda per mi des del punt de vista empresarial.
Les coses han canviat i molt dins del món de la publicitat, s'ha traslladat a l'entorn d'Internet on es realitza de manera massiva i personalitzada. I és que la publicitat a Internet és molt precisa. La mitjana de pressupost empresarial destinat a publicitat és del 19%.
Existeix la publicitat search (Google), i
Existeix la publicitat display que és la que tractarem amb més aprofundiment.
L'èxit es troba en display en els clicks però igualment important és l'experiència post-click, la medició de la campanya, els anunciants a més a més volen accions...
On enviem la gent després del click? El display ha de ser persuasiu i temptador

IAB Spain

S'ha de buscar sempre la part emotiva del "producte"/ "Servei". Amb accés directe a Analytics, Raports d'Analytics, normalment són privats.

Existeixen a la pràctica servidors de banners (software freeware) i el llenguatge comercial publicitari parla en impressions.
CTR (Click Through)
CPM (Cost per 1.000 impressions, tarifa)
CPA, CPL (Cost per resultats): es necessita un sistema molt avançat per fer-ne el seguiment
CPC (Cost per click)
Temps fixes (patrocinis)

diumenge, 14 de juliol del 2013

Càpsula: claves de comunicación eficaz

Dins de les càpsules de Bcn Activa Iniciativa emprenedora hi van haver dues de comunicació eficaç que va facilitar Miguel Ángel Marfil amb el suport d'en Guillem Boira. Tots dos són part de l'equip del projecte:
Focus Inside.

Totes les experiències que tenim les percibim i processem la informació mitjançant els cinc sentits i per a donar-li sentit estructurem la info i construïm el nostre model del món. Són els anomenats sistemes representacionals els que utilitzem per a procesar la informació i comunicar-nos i són fonamentalment 3:
1-Visual, 2-Auditiu i 3-Cinestèsic

Per a identificar si una persona està utilitzant el sistema visual, auditiu o cinestèsic ens podem fixar en dos elements:

1)Moviment ocular (en persones que siguin destres)

Part superior Visual
Part Central Auditiva
Part inferior cinestèsica

Esquerra construït
Dreta recordat

2)Predicats, elements del llenguatge mitjançant els quals es manifesta el sistema representacional a què s'està accedint en aquest moment concret.

Visual: veure, imatge, mirar, clar, ilustrar, panorama, cliché, punt de vista...
Auditiu: escoltar, hem sona, crida, fer-se eco, sóc tot oïdes, sons...
Cinestèsic: sentir, captar la idea, avorrit, frialtat, stress, amb el cor a la mà...

¿Cómo conseguir una comunicación eficaz? Mediante la sintonía (rapport) sólo así la comunicación fluye y el clima se vuelve de credibilidad, confianza, participación...
Deberian usarse los aspectos no verbales y verbales de la sintonía.

diumenge, 23 de juny del 2013

Càpsula: com fer un estudi de mercat

Aquesta va ser potser la càpsula que més recerca requereix per part de l'emprenedor a l'hora de la creació d'una empresa. Comencem si us sembla per les webs indispensables i bases de dades a consultar per a la realització d'un bon estudi de mercat:

SABI - Sistema de Análisis de Balances Ibéricos

Europages
Alibaba
Ubicat
Estudis del sector per empreses privades
Notícies en premsa
Revistes sectorials
Idescat
Experts del sector
Eguiame ESADE
ICEX
CNAE

Survey Monkey
Encuesta Facil

dimecres, 19 de juny del 2013

Càpsula: Com ser una empresa verda?

Dins del programa d'activitats d'emprenedoria de Barcelona Activa, en trobem una sèrie per a emprendre que ningú s'hauria de perdre.
És el cas de la sessió a què vaig assistir sobre com posar en valor l'activitat en clau mediambiental. Aprenent les eines de gestió ambiental aplicables per així ser eficients i innovadors per a l'èxit del projecte empresarial.

La persona encarregada de dur a terme la càpsula va ser Maria Passalacqua. Aquest blog recull part de la seva presentació i pretèn resumir en pinzellades quines són les principals idees i fonts d'informació al respecte.

Material entregat (13 fulls)
Exemples inicials:
Hostal Empuries
Fast Vínic

(Certificació Leed Gold)

Es menciona també la propera Conferència de Turisme Responsable que tindrà lloc a Barcelona:
7ª Conferencia Internacional de Turisme Responsable
Barcelona Turisme introdueix el "segell": Barcelona Sustainable Tourism
Bcn Sustainable Tourism
Biosphere Responsible Tourism

A més a més:
Ecoedició
La Generalitat de Catalunya disposa d'un apartat d'ecoproductes i ecoserveis a la xarxa:
Ecoproductes i ecoserveis Gencat.cat
Turisme Gencat.cat

Ecolabel Catalogue

GPP Criteria
Agenda 21

També podem trobar informació interessant a:
Mydestination.com eco-friendly-companies

El Tinter

EMAS SME Toolkit

Ecomapping

EMAS easy



dissabte, 26 de gener del 2013

Hare Krishna

Aquel jueves estaba esperando en la plaza del Hotel Suizo; estaban ya puestas las luces navideñas. La gente iba y venía en todas direcciones. De pronto 3 chicos, 1 chica y dos chicos llegaron con sus bicicletas hasta el aparcamiento para bicicletas. Me llamaron la atención porque parecían salidos de un ambiente rural, llevando ropa de lana de mucho abrigo y una caja grande colgando de sus hombros. Ataron las bicicletas en los candados y las dejaron allí mientras se iban calle arriba. Yo desvié la atención de la escena pero al cabo de poco rato una melodía musical venía de la calle perpendicular por donde se habían metido. Me pareció tan deliciosamente bien tocada que no me reprimí y me levanté siguiendo las notas musicales por la calle. Llegué hasta donde estaban los tres en el suelo y no paraban de tocar y cantar alegremente. Me fijé que nadie les daba nada. Después de pasar una primera vez por delante suyo me los quedé mirando con ganas de saber más sobre ellos. Por último, fui hasta una tienda de escritura y al acabar volví a pasar frente a ellos esta vez más rápidamente. Al llegar a la plaza de nuevo me senté y vi como a lo lejos un grupo de tres personas, les daban una propina haciendo al instante la salutación tradicional india con las dos manos y reclinando la cabeza. Al cabo de un rato los 3 chicos volvían a estar en el aparcamiento envueltos de lana y con todos los instrumentos embalados. (El músico canta y piensa mientras va en bici) “Hare Krishna, Hare Krishna…” “Cantaremos cantos devocionales hasta quedar exhaustos. Hoy en Barcelona hace frío, mucho frío. Hemos hecho bien de abrigarnos así. Al llegar a la plaza nos bajamos con precaución para no dañar los instrumentos y colocamos los candados”. La plaza está bastante llena de gente igual que las calles, esperamos que los cantos a Krishna gusten a la gente y nos concedan una buena recompensa. Subimos cargados con los instrumentos a cuestas: un tambor, una especie de acordeón y unos platillos. Queremos llevar la atmósfera de cualquier centro Hare Krishna a la calle. Ponemos una manta en el frío suelo de piedra y nos preparamos afinando los instrumentos. Al cabo de pocos momentos los 3 estamos tocando y cantando con toda la energía. En un rato, una chica con una bufanda lila y granate se acerca mirando con curiosidad. Los 3 la miramos sonriendo por su atención. Se va calle arriba. Sigue pasando gente arriba y abajo. Nadie se para para darles dinero. En unos minutos la chica de antes vuelve a cruzarse por delante de nosotros esta vez algo más deprisa y sin mirarnos. Seguimos tocando y cantando pero percibimos que hoy la gente no está receptiva. Decidimos recoger nuestro pequeño ashram. Bajamos la calle dirección a las bicicletas después de empaquetar todos los instrumentos. En la plaza nos abrigamos bien para guardarnos del intenso frío. Estoy en la plaza flipao de la cantidad de gente que hay y de la cantidad de luces navideñas que han puesto. Me encuentro apoyado al lado de una tienda de numismática y filatelia. Veo gente en los bancos, especialmente están allí porque fuman como yo, hay una chica con una bufanda de colores vivos. De pronto unos colgaos llegan en bicicleta. Son 3 y van muy tapados con ropa extraña de lana de abrigo. También van cargados con una caja y un tambor enorme. Estoy seguro que son de los pesaos de siempre que se ponen a tocar en cualquier esquina y tienen a los vecinos contentos. Los veo que se dirigen calle arriba (Piensa) Voy a seguirles para ver qué hacen. Al poco se paran y empiezan a montar el chiringuito en uno de los laterales de la calle. Cuando tienen los artilugios listos empiezan a tocar y cantar por decir algo…Qué asco! Nadie les da un centavo, no me extraña por otra parte. Me quedo un rato para ver como dan pena. Al cabo de un rato, seguramente avergonzados por el estrepitoso fiasco recogen la paradita y se largan los tres con sus bicis por donde h

El sueño del oasis II

El meu somni te’l diré al final. Estàvem els dos a Marrakech, la ciutat vermella. Aquella magnífica ciutat a peus de l’Atles tot nevat. Passejàvem per quasi cadascuna dels estrets i angostos carrerons que conduïen a la plaça principal de Djema-el-Fna. De sobte, vaig sentir aquella calor corporal que puja al veure’t. Per sort, arribàvem als banys àrabs i cadascun per la seva banda ens varem prendre el Hammam. La sala estava plena de vapor d’aigua i les gotetes corrien pel cos tal com les de les copes de cava al treure-les del refrigerador. No es veia a dures penes exceptuant les siluetes d’algunes persones relaxades. De tant en tant en un cub anaven caient gotes d’aigua, i jo no deixava de pensar en tu que estaves a l’altre costat; tan a prop i tant lluny. Al sortir no ens vam agafar de la mà. Seguirem fins a l’espai on tenyeixen de color les teles. Homes sense sabates mullen les teles seques que canvien de color a la poca estona. Jo hem sentia seca com aquelles teles perquè la meva aigua de colors estava a prop però no la podia aconseguir. Un gatet es creuà en el nostre recorregut. Era pelut, espavilat i ens indicà el camí del nostre proper destí: el basar dels aliments. En arribar l’olor era característic, s’entrelligaven espècies, perfums, cafè, productes exòtics... Els botiguers cridaven les meravelles dels seus productes i preus. No hem miraves directament als ulls. Tenies la mirada distant de mi i freda. Varem comprar dàtils i olives. Una combinació de dolç i salat com la sensació que estava tenint aquella tarda. De sobte, quan pensava que tot estava perdut digueres: -Vull regalar-te unes babutxes- Al principi jo no les volia per a res, però després vaig acceptar-les amb respecte cap a tu. Se’ns va fer tard...així que vam agafar un taxi. En arribar a la nostra destinació i pujar les escales de l’edifici me’n vaig adonar...-les babutxes!- Me les havia oblidat dins del taxi. Vas dir-me que no hem preocupés, que tot té solució. Estant a la llar hem vas mirar profunda i penetrantmen. Els teus llavis s’aproparen als meus i vàrem segellar el nostre amor amb un petó mentre es feia fosc. Al tornar al matí següent a la meva llar a Catalunya no podia deixar de pensar en nosaltres. Quina va ser la meva sorpresa quan després d’uns dies vaig rebre un paquet teu amb unes babutxes i uns cd’s de música. El meu somni es viure un amor lliure de prejudicis culturals. Que els amants puguin abraçar-se, acariciar-se i/o fer-se petons lliurament com lliures són les babutxes d’anar-se’n als peus de qui escullin.